Sant Joan Bosco neix el 16 d’agost de 1815 a I Becchi, llogaret de Castelnuovo d’Asti, al nord d’Itàlia, no lluny de la ciutat italiana de Torí. La seva família és de pobres camperols. Queda orfe de pare al cap de dos anys. La seva mare, Margarida, treu endavant als seus fills amb suavitat i energia, treballa les terres de cultiu i té cura de l’educació dels seus fills —Antoni, Josep i Joan—, i de l’àvia. Ella ensenya a Joan a treballar la terra i a veure Déu en la bellesa de les coses.

Un misteriós somni marca la seva vida als 9 anys. El seu camí queda orientat a la llum d’aquest somni, en el que mare i fill veuen una ruta a seguir. El seu ideal des d’aquest moment serà arribar a ser sacerdot per dedicar-se als nens i als joves més pobres i abandonats. Per ells treballa i estudia des de la seva adolescència. Aprèn jocs i malabarismes a les fires dels pobles per després entretenir, alhora que feia de catequista, als seus companys i amics. Treballa en diversos oficis per pagar-se els estudis al seminari de Chieri. Finalment és ordenat sacerdot el 5 de Juny de 1841.

Va veure com el seu somni es feia realitat el dia 8 de desembre de 1841, festa de la Immaculada , quan es troba amb l’adolescent Bartomeu Garelli, el primer noi del carrer. Tres dies després en té 9 a casa seva; sis mesos més tard ja són 80… així neix l’Oratori de Sant Francesc de Sales.

Més d’un d’aquells mateixos joves que troben en Don Bosco un pare i un mestre volen arribar a ser com ell. I així neix la Congregació Salesiana amb el nom de Societat de Sant Francesc de Sales (Salesians). A la tardor de 1853 comencen a funcionar a Valdocco els primers tallers. Don Bosco és el primer mestre.

El 26 de gener de 1854 neix oficialment la Congregació Salesiana. Deu anys després es posa la primera pedra del Santuari de Maria Auxiliadora a Torí-Valdocco. Vuit anys més tard,  Don Bosco inicia junt amb Maria Mazzarello un altre santuari de la Mare de Déu: l’Institut de les Filles de Maria Auxiliadora (Salesianes). Al novembre de 1875 parteixen cap a Amèrica els deu primers missioners salesians. L’any següent funda els Cooperadors Salesians, tercera branca de la Família Salesiana.

Però l’obra educativa més gran que Don Bosco deixa a l’Església és el seu sistema d’educació de la joventut, el Sistema Preventiu .

Per dedicar-se a educar els nois que no podien estudiar va renunciar a portar una vida còmoda i tranquil·la, va patir atemptats i malalties que el van posar diverses vegades en perill; les amenaces van ser freqüents i fins i tot el van prendre per boig.

Va comptar sempre amb l’ajuda de la Mare de Déu, amb el nom d’Auxiliadora. Va estar convençut que ell va ser només un instrument a les mans de Déu, “Ella ho ha fet tot” .

Don Bosco mor a l’alba del dia 31 de gener de 1888. Als salesians que són a l’entorn del seu llit els diu les seves últimes paraules: Estimeu-vos com germans. Feu el bé a tots, el mal a ningú… Digueu als meus nois que els espero a tots al Paradís .

La seva festa se celebra el dia 31 de gener