
María D. Mazzarello va néixer el 9 de maig de 1837 a Mornese (nord d’Itàlia). Era una noia alegre, senzilla, amable, forta, entusiasta i molt treballadora. A més d’ajudar a la seva mare a fer les tasques de casa i a cuidar dels seus germans (era la major de 9), treballava amb el seu pare a la vinya i tenia temps per ajudar a altres famílies del poble, ser catequista de la seva parròquia i fer grups festius amb les nenes i joves del seu poble. Es va obrir a la fe acompanyada pels seus pares i pel seu savi director espiritual don Domingo Pestarino.
Amb 15 anys es va inscriure en l’associació de les Filles de Mª Inmaculada i es va obrir a l’apostolat de les noies del poble. Als 23 anys contrau la malaltia del tifus, i això te en ella una forta ressonància espiritual: l’experiència de la fragilitat física, la porta a un abandó més profund en Déu i per un altre costat la impulsa a obrir un taller de costura per ensenyar a les noies el treball, l’oració i l’amor a Déu. María, encara convalescent de la malaltia, va tenir la visió d’un col·legi amb nombroses nenes i joves i va sentir una veu que li deia: “A tu te les confio”. Va ser María que li encomanava la missió.
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
María Mazzarello va estendre la seva missió entre les noies més necessitades de la zona de Monferrato. Juntament amb altres amigues, els hi van ensenyar a llegir, a escriure, a cosir, al mateix temps que els proporcionaven agradables i alegres esbarjos, i els explicaven la bona notícia de l’Evangeli.
Contemporània a Don Bosco, el seu ideal era donar possibilitats a les noies perquè poguessin ser protagonistes del seu creixement, en un temps en el qual la societat no facilitava a les joves l’accés a l’educació.
Gràcies a la intensa participació en els sagraments i sota la sàvia i il·luminadora guia de Do Pestarino va fer grans progressos en la vida espiritual. Amb l’ocasió de la visita de Don Bosco a Mornese, el 7 d’octubre de 1864, va dir: “Don Bosco és un sant i jo ho sento”.
El 5 d’agost de 1872, Don Bosco la va escollir per iniciar l’Institut de les Filles de Mª Auxiliadora. Com Superiora es va mostrar hàbil formadora i mestra de vida espiritual. Tenia el carisma de l’alegria serena, irradiant goig i implicant a altres joves en l’obstinació de dedicar-se a l’educació de la dona.
L’institut naixia per donar resposta a les necessitats de les noies en plena Revolució Industrial.
Don Bosco va voler que fos “monument viu de gratitud a María Auxiliadora” de qui al final de la seva vida va poder dir: “Ella ho ha fet tot”. L’Institut es va desenvolupar ràpidament. A la seva mort va deixar a les seves Filles una tradició educativa plena de valors evangèlics: la cerca de Déu conegut a través d’una catequesi il·luminada i un amor ardent, la responsabilitat en el treball, la lleialtat i la humilitat, l’austeritat de vida i el gojós lliurament de si.
Va morir a Nizza Monferrato el 14 de maig de 1881.
Va ser beatificada el 20 de novembre de 1938 i canonitzada el 24 de juny de 1951.
Les seves restes es veneren a la Basílica de Mª Auxiliadora a Torí.
La seva festa se celebra el 13 de maig.