María D. Mazzarello va néixer el 9 de maig de 1837 a Mornese (nord d’Itàlia). Era una noia alegre, senzilla, amable, forta, entusiasta i molt treballadora. A més d’ajudar a la seva mare a fer les tasques de casa i a cuidar dels seus germans (era la major de 9), treballava amb el seu pare a la vinya i tenia temps per ajudar a altres famílies del poble, ser catequista de la seva parròquia i fer grups festius amb les nenes i joves del seu poble. Es va obrir a la fe acompanyada pels seus pares i pel seu savi director espiritual don Domingo Pestarino.

Amb 15 anys es va inscriure en l’associació de les Filles de Mª Inmaculada i es va obrir a l’apostolat de les noies del poble. Als 23 anys contrau la malaltia del tifus, i això te en ella una forta ressonància espiritual: l’experiència de la fragilitat física, la porta a un abandó més profund en Déu i per un altre costat la impulsa a obrir un taller de costura per ensenyar a les noies el treball, l’oració i l’amor a Déu. María, encara convalescent de la malaltia, va tenir la visió d’un col·legi amb nombroses nenes i joves i va sentir una veu que li deia: “A tu te les confio”. Va ser María que li encomanava la missió.

 

María Mazzarello va estendre la seva missió entre les noies més necessitades de la zona de Monferrato. Juntament amb altres amigues, els hi van ensenyar a llegir, a escriure, a cosir, al mateix temps que els proporcionaven agradables i alegres esbarjos, i els explicaven la bona notícia de l’Evangeli.

Contemporània a Don Bosco, el seu ideal era donar possibilitats a les noies perquè poguessin ser protagonistes del seu creixement, en un temps en el qual la societat no facilitava a les joves l’accés a l’educació.

Gràcies a la intensa participació en els sagraments i sota la sàvia i il·luminadora guia de Do Pestarino va fer grans progressos en la vida espiritual. Amb l’ocasió de la visita de Don Bosco a Mornese, el 7 d’octubre de 1864, va dir: “Don Bosco és un sant i jo ho sento”.

El 5 d’agost de 1872, Don Bosco la va escollir per iniciar l’Institut de les Filles de Mª Auxiliadora. Com Superiora es va mostrar hàbil formadora i mestra de vida espiritual. Tenia el carisma de l’alegria serena, irradiant goig i implicant a altres joves en l’obstinació de dedicar-se a l’educació de la dona.

L’institut naixia per donar resposta a les necessitats de les noies en plena Revolució Industrial.

Don Bosco va voler que fos “monument viu de gratitud a María Auxiliadora” de qui al final de la seva vida va poder dir: “Ella ho ha fet tot”. L’Institut es va desenvolupar ràpidament. A la seva mort va deixar a les seves Filles una tradició educativa plena de valors evangèlics: la cerca de Déu conegut a través d’una catequesi il·luminada i un amor ardent, la responsabilitat en el treball, la lleialtat i la humilitat, l’austeritat de vida i el gojós lliurament de si.

Va morir a Nizza Monferrato el 14 de maig de 1881.

Va ser beatificada el 20 de novembre de 1938 i canonitzada el 24 de juny de 1951.

Les seves restes es veneren a la Basílica de Mª Auxiliadora a Torí.

La seva festa se celebra el 13 de maig.